Arxiu del blog

dissabte, 13 de juliol del 2024

Entropia organitzacional



Patiu d’ISLITIS? 

... potser no amb aquest nom (... es el mateix nom literal que utilitza l’article escrit en anglès) però ens es fàcil identificar el concepte.

Us recomano aquest article d’en @jvbon , del que ens podem sentir identificats sobretot en determinades empreses i organitzacions, i que parla molt de nosaltres, com grups humans, i de les nostres tendències, quasi universals, i de la necessitat de posar esforç per procurar no derivar en aquest problema a nivell corporatiu. (Spoiler, no ens en sortim, no al menys sense posar aquest esforç)

Aquí el podeu llegir (es a LinkedIN: Diagnosing and Treating ‘Islitis’ in Organizations: A New Approach (linkedin.com) https://www.linkedin.com/pulse/diagnosing-treating-islitis-organizations-new-approach-jan-van-bon-orfpe/?trackingId=Q8kPXuvaDXrAYgcaIKHs4g%3D%3D )

 

A manera de resum, dir que ens ho defineix com una malaltia organitzativa, però per mi la  ‘Islitis’ es un síndrome fatalista, que afecta a moltes organitzacions, particularment grans, i caracteritzada per la tendència dels equips a operar com a ‘illes’ aïllades, provocant duplicació d’esforços i disminució de la satisfacció del client i/o usuaris finals. Es comú en grans empreses i en AAPPs, i afecta a totes les àrees organitzatives i a les relacions entre elles i dins de les mateixes

Diu que els factors que hi contribueixen a la seva expansió inclouen la influència de consultors, directius i assessors que promouen l’ús de millors pràctiques sense abordar la causa del problema, gestors que actuen com a ‘reis’ dins dels seus equips, i un enfocament excessiu en la tecnologia.

Així determina que l’impacte de l’Islitis pot conduir a una manca de coherència i col·laboració internes, que afecta la capacitat de l’organització per respondre eficaçment als canvis en l’ecosistema de la organització.

 

De la lectura de l’article trec que la Islitis és un problema que es pot veure afectat per la cultura organitzativa, però no és exclusivament un problema cultural. És important abordar-lo mitjançant canvis en la cultura organitzativa, lideratge institucional, focalització en les persones, i processos per millorar la col·laboració i la cohesió entre els equips.

 

Es una missió de llarg termini, resiliència i treball constant en aquesta direcció, sense esperar resultats a curt, però amb la seguretat dels beneficis a llarg termini.


Enjoy !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada